EN RUTA BTT enrutabtt@gmail: de novembre 2010

Perquè Solidaritat Catalana?.

S’han dit moltes coses sobre SCI i moltes més encara son una incògnita. En el present apunt intento donar el meu punt de vista sobre alguns aspectes que considero especialment rellevants.

Perquè Solidaritat Catalana per la Independència?.

He escollit SCI bàsicament per tres raons.

En primer lloc perquè s’ha donat la oportunitat en el moment adequat. Rcat, amb tots els meus respectes, ja ha tancat llistes i SI per ara no en ha presentat. SCI ha engegat un procés de primàries que pot semblar precipitat i anàrquic (probablement sigui les dues coses) però on tothom hi ha estat cridat, amb la única condició no escrita de tenir connexió a Internet (segurament, en el futur, els llibres de historia parlaran del paper de internet en l’independentisme català). Qualsevol persona pot presentar candidatura amb la única (lògica) condició de estar adherit formalment a SCI. Tan si pertanys a un partit o no. Tant si ets de Rcat, SI o, com jo, vas “per lliure”. Tots tenim el dret a que ningú ens voti. Fins hi tot en Laporta.

La segona raó es tipus senzillament pràctic: Laporta pot funcionar com a lider. En Laporta és un personatge amb molts matisos. Vinculat políticament al PI de Colom i Rahola, la seva trajectòria al front del Barça te capítols més que controvertits. No obstant, amb ell el Barça a assolit el màxim nivell esportiu de tota la seva carrera com a club de futbol. Ha tingut la gran habilitat política de “deixar jugar” a l’equip, posant-hi al seu front un Guardiola per qui poques persones donaven un duro en el seus inicis. A portat, a més, la catalanitat sempre com a bandera del club, cosa que li ha costat la publica i notòria enemistat del president Montilla, que ha rebut amb els braços oberts a Sandro Rosell (jo crec que els socis del Barça, en el seu conjunt, s’ho haurien de fer mirar...). Laporta és també un home indubtablement mediàtic. Es conegut a tot el mon i això no deixa de ser un gran avantatge.

No se quines son les íntimes motivacions que porten a Joan Laporta a presentar candidatura per ser President de la Generalitat, i no m’importen. Simplement diu que vol ser-ho per proclamar la independencia de Catalunya. No serè jo el que doni menys credibilitat a aquestes paraules que a les dites per a qualsevol altre candidat.

La tercera raó és el missatge a trametre a l’electorat. El manifest fundacional de SCI (Crida a unitat catalana per la independencia), si més no, és breu i clar, i jo estic d’acord amb ell. Sempre he pensat que el programa electoral de la Coalició per la Independència hauria de cabre perfectament en un DIN-A4 per una cara, i això s’hi apropa bastant. Tenir un esborrany de Constitució Catalana és molt important, però crec honestament que ara no es l’hora de decidir quin tipus d’exercit volem tenir, si es que hem de tenir un exercit, per posar un exemple. Molts “sobiranistes orfes”, per no dir la majoria ja que no tinc dades concretes, estem bastant cansats de discursos ideològics que semblen donar per fet que ja som independents. Que dirigents d’Esquerra (ex-ERC) qualifiquin els de SCI quasi de “neocons” és pot entendre en el context de la seva implicació en el tripartit, malgrat que la pròpia militància hi discrepi. Però no te en absolut cap sentit, per inútil, que membres de les diferents opcions sobiranistes extraparmentaries es qualifiquin mutuament de dretans o esquerrans en funció de les seves adscripcions polítiques prèvies i facin d’això motiu de polèmica permanent. No és sostenible un debat entre dretes i esquerres en un país en que la màxima prioritat es esdevenir un Estat. El manteniment d’aquest debat només és explicable des de l’acceptació del “statu quo”, i això te un nom: unionisme.

Els potencials votants d’una candidatura independentista son molts més el col•lectiu d’internautes sobiranistes. Tots ells han de tenir molt clar a qui votar exactament i perquè.

Perquè presento candidatura per SCI?

Doncs simplement perquè desprès de mesos de vacil•lacions entre diferents opcions que semblen pràcticament idèntiques en els seus plantejaments, ha arribat l’hora de donar un pas endavant. Soc un visceral defensor d’una candidatura de Coalició Independentista, vaig defensar i impulsar en la mesura de les meves possibilitats la Conferencia Nacional Sobiranista per aquest motiu. Conec companys respectats i apreciats en totes les plataformes civiques i politiques sobiranistes, i he perdut el compte de totes les entitats i totes els manifestos als que m’he adherit. Però en vista de la manca d’acord a nivell de lideratge he hagut de triar, i he triat SCI. No m’enganyo a mi mateix i no vull enganyar a ningú. Es francament difícil que la meva humil persona arribi al Parlament. Malgrat que això seria el màxim honor com a català, i no ho rebutjo, no tinc aspiracions especials per seure en un escó que pot ser ocupat per una persona molt més preparada que jo mateix. No em crec mancat de patriotisme, però una nació no sols es governa amb els sentiments. Presento la meva candidatura perquè vull deixar de ser un espectador expectant i perquè vull representar la veu de tots els que tinguin la gosadia de votar-me. Perquè vull col•laborar decididament amb SCI per aconseguir una candidatura que aplegui a tots els sobiranistes. Des de dins. Perquè estic cansat de desqualificacions personals i de lluites caïnites.

PD: en el momen d'escriure aquest apunt m'en entero de que Artur Mas ha renunciat finalment a la independència com opció i ha arribat a dir que pactarà amb qui sigui, fins hi tot amb el PP. Espero que el Convergents sobiranistes em prenguin bona nota.

Font treta de: http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com