.

3 d’oct. 2010

PEDALADA SANT HIPOLIT 2010


Hola a tothom després que durant un temps en jordi prat usurpes la meva identitat avui l'auténtic "hijo del viento" torna a fer una crònica... aqui va:
A les 9 del matí estàvem a primera fila de la sortida 7 valents:
Jordi Fontesa, Marc Tarradellas, Francesc Tarradellas (Franki), Litus, Amador, Raul i un servidor Jose.
Res més començar ens trobem amb el tram més dur de 10 km de pujada intensa amb el premi que a dalt estava l'esmorzar.
De seguida s'han fet diferents grups, el primer format per franki i jose que han arribat en 8 i 9 posició a l'esmorzar seguits de prop pel trio d'en raul, litus i amador que han aparegut de seguida per poder-se pendre el caragillo encara calent i finalment quan un servidor es començava a menjar el segon entrepà han aparegut el duet de voladors format per fontseca i marc.

Una vegada plens tocava primer descens on els veterans han començat a demostrar la seva classe per finalment tornar als grups abans indicats... fins que hem tingut el primer contratemps primera punxada de franki el que a reagrupat el grup per després poder veure la caiguda tonta del dia a càrrec d'en marc (uy uy uy que potser hi han fotos perquè veure una cube del revés no té preu).
Quan estàvem disfrutant del segon descens de forma especial el senyor raul que feia gala dels seus dominis... segona punxada (el que ja provocava els comentaris de les participants femenines de la pedalada) i nou reagrupament dels 7 on ja més o menys ens mantindríem fins arribar a la meta. Bé destacar que a 600 metres l'equip d'en tarradellas jove estava apunt de guanyar la classificació per equips però en l'últim descens l'equip d'en tarradellas sènior ens ha deixar sense poder fardar d'alguna cosa :(
També destacar la caiguda dura de la jornada a falta de 500 metres a càrrec de franki (el germà bó del la familia tarradellas, sinó ho dic rebento jajaja) anims i que no sigui res.

conclusions:

Fontseca: Progressa adecuadament (però clar amb la mà de km que porta ultimament)

Marc T:Sort que en té de la bici que es un pepino

Franki T: Gran demostració de força

Litus: Gran nivell per no tocar la bici desde....

Raul: Especialista en descensos i comentaris irónics

Amador: Totterreny

Jose: Amb la seva linia tocant els cullons al parell de "voladors"

Han faltat a la pedalada:
Jordi Prat: porta un refredat que el té destrossat
Jordi Codina: compromisos matrimonials
Marc Ramisa: Buscant bolets suposo....

Com que he rebut crítiques perque no explicava la realitat espero haver estat just i si voleu puc parlar de temps i dades eeeeh???

5 comentaris:

  1. Estic dolgut,
    a la meva demostració pujant ara s'en diu que tot és gràcies el pepino que tinc!!!
    Sincerament lamentable, no es valora l'esforç que he fet per poder intentar anar a roda dels bons!!
    Amb cròniques així incites a baixar de la bici!!!
    Desde l'humilitat i el respecte jo ja se que sou molt bons però no cal que desprestigieu els altres...
    Gràcies

    ResponElimina
  2. Hola nois!!
    Tinc les dents ben llargues perque veient les fotos i la cronica m'hagués encantat ser-hi present, veig que heu estat a l'alçada tots plegats i que heu anat ben acompanyats de gent que han fet pujar el nivell del grup. De totes maneres llegint la cronica i imaginan-me de com anat tot plegat, he parlat tambe amb en Jordi i en Marc, puc dir que hem dento orgullos de vosaltres!!
    Salut i corriols!!
    JPP

    ResponElimina
  3. Bé, despres que les pulsacions ja hagin retrobat els seus nivells normals faré la cronica de la pedalada a Sant Hipolit.
    en principi pintava que seria un criterium més per anar agafant forma pels membres d'en ruta btt, però la sorpresa va ser que a la sortida ens vam trobar amb els amics dels pedals d'occitanis-uns seguidors del blog- que van voler acompanyar-nos en la sortideta matinal de diumenge. S'ha de reconeixer que són un equip que promet, i que si continuen entrenant-se com fins ara, algun altre dia els deixarem venir.
    La pedalada constava de tres pujades( la primera la més llarga, tot sigui dit), llavors hi va haver dues baixades(personalment, crec que s'haurien de prohibir perquè algú dia mi faré mal) i un tram de falso llano però que anava cap amunt. Sí, és cert que ja de bon inici es van formar dos grupets. En la primera pujada la focus i la Cube vam optar per anar guanyar sensacions i no imposar un ritme fort, massa fort que hagues pogut causar estralls, i per tant, vam deixar que en jose i els seguidors del blog anessin primers. Però sempre que hi hagues una distància de control, per tant sempre els teniem a punt de vista...de prismàtics. Tot s'ha de dir que aquesta pujada inicial, la focus i la cube la vam pujar bé, fins i tot diria excesiva facilitat, tenint en compte que es pretemporada. Llavors vam arribar al ezmorzar, en marc i jo com autentics bikers vam esmorzar a peu dret i ràpid. La nostra SORPRESA va ser que a la zona del picnic, ens vam trobar el grup d'escapats. Però no estaven tant forts?. Llavors vam iniciar una zona de descens a on s'ha de destecar les habilitats dels amics del pedal d'occitania, les meves felicitacions, només una pregunta perquè correr tant a les baixades per llavors punxar??? la solució ANTIPUNCHASUS. Llavors la carrerra va canviar com un mitjó. Van començar a venir les pujadetes ( com diria el alcalde) i en aquest terreny la Cube i la focus van demostrar que estan molt en forme, pujant d'una forma espectacular amb el resultat que anaven deixant ciclistes endarrerits . Quina ascenció. Pels de punta. Felicitats Cube. Felicitats Focus ( després de les oportunes felicitacins i abraçades corresponents) I per últim, vam arribar a la ultima baixada, a on semblava que el The center guanyaria la classificació de equips, però molt genitlment van acordar que per premiar al equip de pedals d'occitania que havia vingut a fer-nos companyia els hi cedirien la victoria de equips. I és per això que a la ultima baixada vam afluixar el ritme. I ens vam deixar adelantar. Remarcar que en el pacte no va voler col·laborar en Xosé( va arribar primer) perquè ja sabeu que ell a dalt una bici, és intractable...
    Doncs, res que una gran bicicletada, una gran companyia i que les lesions que ens ha deixat no siguin res.

    ResponElimina
  4. Esmentar que l'equip d'occitania ens va guanyar en la classificació d'equips, però el primer lloc és per el btt center. Gràcies el nostre Xouse que a partir d'ara és tatuara el número dos a l'esquena perquè tot rival sapiga en tot moment de la cursa en quina posició va.
    Tots intentarem apendre del teu sacrifici i intentar millora ja sigui mica en mica.
    MTS

    ResponElimina
  5. Demà m'allargaré més que ara no son hores però dir que jo vaig quedar segon el primer va ser en franki! Sento la decepció! (vaig pensar que seria molt lleig no parar-se quan va cauré).

    ResponElimina